divendres, 4 de desembre del 2009

0

Les Xarxes sense Cable: Wi-Fi







Wi-fi és la abreviació formada per les sigles de Wireless Fidelity, els procediments utilitzats per les comunicacions per a xarxes locals sense fils.

Per enviar la informació d'un punt a un altre sense necessitat d'un cable físic, s'utilitzen ones portadores de ràdio, per les quals circula la informació. Les dades se superposen a l'ona portadora de ràdio i es poden extreure en el receptor final en un procés conegut com a modulació.

Per crear una xarxa sense cable a casa es necessita un punt d'accès que és un dispositiu encarregat de connectar dispositius Wi-Fi per crear una xarxa sense cable i per establir comunicació amb el punt d'accès, l'ordinador necessita un dispositiu Wi-Fi. Aquest dispositiu serveix per rebre i emetre les ones de ràdio on hi ha la informació.




dimarts, 1 de desembre del 2009

0

T2 Claudia Castillo ObtativaB a

0

LA COMUNICACIÓ MÒBIL: ELS 3G

Amb l'arribada dels telèfons mòbils a la societat, les comunicacions de dades es van iniciar amb la missatgeria curta, o SMS. Aquest protocol de comunicacions estàndar es va dissenyar per la telefonia GSM, la tecnologia mòbil de segona generació o 2G.

Actualment, el 3GPP (3d generation partnership project) està treballant amb l'universal mobile telecomunications system (UMTS), una de les tecnologies que utilitzen els mòbils de tercera generació (3G). Aquesta tecnologia permet descarregar dades fins a una velocitat de 2Mbit/s, semblantment a l'ADSL.

El futur de la tecnologia mòbil és la quarta generació(4G), amb taxes de transmissió de 50Mbit/s de pujada i 100 Mbit/s de baixada, gràcies a la combinació de diverses tecnologies.

dilluns, 30 de novembre del 2009

Bluetooth

0

TEMA 3 ------> connexions sense cables i dispositius mòbils
EL PROTOCOL BLUETOOTH



Bluetooth és un protocol estàndar de comunicacions d'IEEE 802.15 per a la transmissió de veu i dades sense cables entre dispositius, mitjançant una radio-freqüència segura i d'abast global.Això originava una sèrie de qüestions prèvies que s'havien de solucionar:

- El sistema havia d'operar a tot el món.
- L'emissor de ràdio havia de consumir poca energia, ja que ha d'integrar-se en equips de bateria.
- La connexió havia de suportar veu i dades,i , per tant, aplicacions multimèdia.
- La tecnologia havia de tenir un cost baix.

El nucli del sistema Bluetooth consisteix en un transmissor de ràdio, una banda base i una pila de protocols de control.
Quan tenim diversos dispositius sincronitzats per un rellotge i una seqüència de salts de freqüència, també comparteixen el mateix canal físic de ràdio. Un d'ells proporciona els valors de referència i l'anomenem dispositiu mestre, mentre que la resta els anomenem dispositius esclaus.

Per establir comunicació entre els dispositius, cal aparellar-los. Això s'aconsegueix seguint una estructura de mestre-esclau:

- S'activen els dos dispositius.
- Un dels dispositus ha d'estar visible i ha de ser dins del radi d'acció(inferior a 10 metres), i fa el paper de mestre.
- L'altre dispositiu s'encarrega de buscar els altres dispositius que es troben dins del radi d'acció activats, i fa el paper d'esclau.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

0

Power Point Claudia Castillo

0

claudia_castillo